martes, 21 de abril de 2015

Instituto Joan Fuster

Como he dicho y recalco en muchas de las entradas es que una  persona con un transtorno mental sin diagnosticar es una bomba,y desgraciadamente ayer se cumplió uno de mis miedos,el chico que a matado un profesor y a dejado 4 heridos por un brote psicótico,es difícil diagnosticar a una persona que tiene un transtorno,pues dicen que el chaval era un chaval tranquilo y con familia ejemplar,lo que quiere decir que cualquiera  puede tener la desgracia de despertarse con un brote psicótico y arruinarse la vida,este a sido mi miedo,tomo mucha medicación,mucha para que no se me de por tener entre otras cosas, un brote psicótico.
Una persona con un brote psicótico no escucha,no piensa y hace las cosas con la cara desencajada y sin saber lo que hace,esta fuera de si,me aterroriza este tema,solo puedo decir que si alguien nota que un chaval sea introvertido,amante de las armas y que tenga una lista de a quien quiere matar,que de la voz de alarma,ya digo es difícil diagnosticar,pero si este chico hubiera sido diagnosticado,este episodio se hubiera podido evitar,espero que ahora no señaléis a este chico,ni dejéis de hablar con sus padres que para ellos esto a tenido que ser muy duro.
En esta época en que vivimos,que niños con una edad muy temprana ya juegan a vídeo juegos violentos,da miedo lo que les pueda ocurrir en su cabeza,Los padres tendrían que ir con cuidado y ver a sus hijos a que vídeo juego están jugando y a la hora de comprarles uno ,comprárselo para su edad y no de mas edad.
También con las películas,series, intentar que vean lo que les toca,no porque tengan un vídeo juego de mas edad o vean películas que muchas veces  están indicadas para personas mayores de edad,no serán mas inteligentes, que un niño que vive la vida con lo que le toca,las cosas de su edad.
Hay algo que no entiendo,como un chaval de 13 años,que para mi es un niño,tenga una ballesta a su alcance,Por favor padres,si tenéis al alcance de vuestros hijos armas,como es una ballesta o una catana ets...no os recomiendo que la tengáis como adorno,pues después pasan las cosas que pasan.
Ojala y deseo que este sea un caso aislado y jamas veamos violencia en una aula.
Mi pésame a la familia del profesor fallecido y a las cuatro personas que están ingresados,están en mi corazón,deseo que lo que ayer lo que paso en un instituto donde todo eran risas de adolescentes,los primeros amores,la felicidad que uno tiene 13-14 años ,unos profesores que su ideología era enseñar y educar a unos chicos,para que en su futuro lleguen a ser alguien. en fin,hoy todos somos docentes,somos Joan Fuster #nomasviolenciaenlosinstitutos

sábado, 4 de abril de 2015

La PAH cerca interlocutor a l’Ajuntament

Durant els propers dies, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Cerdanyola espera firmar tres dadacions en pagament. A finals d’estiu van anotar-se una victòria pionera a l’Estat Espanyola a l’aconseguir que una noia amb discapacitats quedes lliure de la totalitat del deute — un assoliment insòlit — contret amb una entitat bancària com a avaladora de la hipoteca d’un habitatge que no havia ocupat mai. No fa ni un mes, que membres de l’entitat van acompanyar a una altra dona, amb dos fills a càrrec, a Càritas, perquè pogués accedir sense esperes a aliments. Malgrat la tasca que els avala, la Plataforma es topa contínuament amb la burocràcia. El que segueix, és fruit d’una conversa amb l’activista Javier Padilla, en què es queixa de la poca receptivitat que troben a l’Ajuntament (fa dos plenillos, la plataforma va tornar a demanar interlocució), explica el canvi d’estratègia de la PAH més orientada ara a la renegociació directa amb els bancs i narra com els membres de l’entitat —afectats al seu dia per la mateixa desesperació amb la que altres veïns truquen a la seva porta—, han acabat convertint-se en una gran família, on a banda de lluites es comparteixen també somnis de futur.
Resposta massa lenta
A Cerdanyola manca habitatge oficial públic i privat, perquè persones amb economies precàries puguin accedir a un sostre. Però quan s’entra en l’espiral de la pobresa social, el problema no radica només en l’habitatge sinó en fer front a serveis bàsics com la llum, i l’aigua o els aliments. La resposta de Serveis Socials és “massa lenta” en casos límit, segons sosté l’activista de la plataforma, Javier Padilla. Ex empresari, Padilla batalla des de la plataforma perquè “ningú passi el que jo he viscut”.
Malgrat els reconeixements que la PAH ha obtingut a Europa per la seva lluita social i les batalles guanyades en pro els drets humans, la plataforma local se sent exclosa pel govern municipal, on no han trobat encara un interlocutor que cooperi, explica Padilla, i així, estan vetats a acompanyar les famílies a les visites a Serveis Socials encara que la família ho sol·liciti. Durant cert temps, va funcionar una  taula periòdica entre Ajuntament i PAH, però la plataforma va acabar per abandonar aquestes trobades perquè, segons explica Padilla, “nosaltres aportàvem dades però no rebíem res (informació, compromisos, gestos) a canvi“. Forjat en principis de la mediació a base de bregar amb bancs i defensar a famílies amenaçades per un desallotjament, l’activista sap que qualsevol procés de negociació implica un tira i afluixa, i que les dues parts n’han de sortir recompensades. “Els governs es poden bellugar de dues maneres, una és escoltant, sentint els patiments de la població”, opina Padilla, qui considera que això a Cerdanyola no passa.
Demanar ajuda
Acompanyen les famílies on calguin, en les negociacions amb els bancs, als jutjats, al notari o altres serveis. No temen la protesta, les accions directes ni sortir-se del que esta considerat políticament correcte en defensa del vulnerable, encara que, explica Padilla, la plataforma local ha anat canviat d’estratègia i es decanta ara, sempre que es pugui, més pel diàleg i per negociar. En bancs i al jutjat de Cerdanyola han trobat ja els interlocutors adequats, aquells que poden oferir respostes i que no són, en la majoria de casos, els directors de l’oficina bancaria. Moltes victòries, i tanmateix els desallotjaments continuen a l’ordre del dia, “el 2014 s’han incrementat un 7’4 % a l’Estat“, es lamenta l’exempresari. Tres advocats col·laboren amb la plataforma local, que atén als afectats al carrer de Francesc Layret, 74, els dimecres de 17.30 a 20 h i les seves lluites es poden seguir a la pàgina de facebookPadilla aconsella que se sol·liciti ajuda abans d’arribar a una situació desesperada, perquè les possibles sortides es redueixen a mesura que passa el temps. “ Hi ha molta gent que no podrà ressorgir”, constata l’activista després d’observar i implicar-se en casos dramàtics. “Hi ha persones dormint al carrer”, altres en pisos ocupats o en caravanes sense condicions dignes. Moltes són dones soles amb fills, que constitueixen el col·lectiu més vulnerable, apunta. Els 30 de voluntaris avesats a fer des de psicòlegs, o a oferir petits respirs en paralitzar desallotjaments — al setembre de 2012, van parar el primer cobert per la premsa local al barri de Cerdanyola 2000— s’entesten a que tothom tingui “una segona oportunitat”. ”És dur, —el telèfon pot sonar en qualsevol moment i això és el de menys—, però ens sentim realitzats”, explica. Padilla ve de celebrar un aniversari, la plataforma ja no és només un espai de lluita i batalles. “Som una família”, i com totes les grans famílies, tenen els seus petits i grans projectes de futur.